BEA GALÁN;JORDI BOIXADÓS BISBAL
Una carta commovedora d'una mestra als seus alumnes després de passar el curs més estrany de les seves vides.S'acaba el curs i us vull explicar una cosa. De fet, sempre hi ha alguna cosa que us vull explicar. I com que m'agrada escriure, i com que vull que m'atengueu només si us ve de gust, us vull passar aquestes línies i vosaltres decidiu si les llegiu o les deixeu aquí perdudes, a la safata d'entrada. Serà voluntari. Com havia de ser, si no. Hem passat junts el curs més estrany de la història, o almenys de la nostra història, i això ens mantindrà units en el record per sempre. No m'allargaré aquí en reflexions sobre el confinament i tot el que n'hem après, perquè fa un munt de tutories que parlem d'aquest tema i heu lliurat i hem fet muntanyes de deures i activitats i vídeos i redaccions sobre això. El que hem viscut ha estat impressionant, i ja res, mai més, tornarà a ser igual.
